Entre els homes que van desprès moltes dones podem distingir fàcilment dues categories. Uns cerquen a totes les dones el seu propi somni, subjetiu i sempre igual, sobre la dona, els segons són impulsats per el desig d'apoderar-se de l'infinita varietat del món objetiu de la dona.
L'obsessió dels primers és lírica: es cerquen així mateixos a les dones, cerquen el seu ideal i es veuen repetidament desenganyats perquè un ideal és, com sabem, allò que mai es pot trobar-se. El desengany que els porta d'una dona a altre li dóna a la seva inscontància certa disculpa romàntica, de manera que moltes dones sentimentals poden sentir-se commogudes per la seva tossuda poligàmia.
La segona obsessió és èpica i les dones no veuen en ella res commovedor: l'home no projecta sobre les dones un ideal subjetiu, per això tot li resulta interessant i res pot desenganyar-ho. I és precisament aquesta incapacitat per al desengany la que conté una cosa d'escandalós. L'obsessió del faldiller èpic li produeix a la gent l'impresió de que no s'ha pagat res a canvi d'ella (no s'ha pagat amb el desengany).
A causa del faldiller líric persegueix sempre el mateix tipus de dones, ningú es dóna compte de que canvia d'amants: els amics li creen permanentment conflictes perquè no són capaços de diferenciar a les seves amigues i els atribueixen sempre el mateix nom.
Els faldillers èpics (i per suposat que Tomàs és un d'ells) s'allunyen cada vegada més, en la seva cerca del coneixement, de la bellesa femenina convencional, de la que s'han atipat ràpidament, i acaben indefectiblement com col·leccionistes de curiositats. Saben que ho són, els dóna un poc de vergonya i, per a no posar als amics en destrets, no solen sortir públicament amb les seves amants.

Milan Kundera
L'insuportable levitat del ser